divendres, 21 de maig del 2010
El kremlin-Russia
El Kremlin és un monument molt apassionant de Russia i molt famós. Aquí deixo un video d'aquest monument.
dimecres, 12 de maig del 2010
dimecres, 5 de maig del 2010
La Terra
La Terra és on vivim , aqui poso una foto perquè veiem com n'és una part, al centre de la imatge surt el nostre país, Espanya (dins d'Europa), al sud veiem Àfrica, a la part oest l'Oceà Atlàntic i encara més cap a l'oest es veu part d'America del Nord. A l'est hi trobem Àsia. També podem observar que la majoria de territori és aigua (el 71%) i de terra (només un 29%)
dimarts, 4 de maig del 2010
Prosa-St Jordi (Les Cares De Girona)
Girona, la meva ciutat, tan magnífica i trista alhora. Quan la miro desde dalt, veig el sol enmig del cel, però quan hi estic dins, en veig moltes de cares enfadades, tristes o series, i poquíssimes, de cares contentes, alegres, que saben viure bé, però sé que no és culpa seva, i la meva pregunta és:
"Per què serà? Pot ser que sigui per l'aspecte i la bruticia que hi ha?"
Potser sí, potser no, això és un misteri que no es pot resoldre.
Però per altre costat, la gran font de sentiments és el dia. Si fa un bon dia, o un dia perfecte de temperatura, la majoria de gent està contenta, sempre hi ha alguna cara contraria, però la majoria són alegres. En canvi, si hi ha pluja, fa fred o alguna cosa semblant és tot el contrari. Com pot ser? Sembla impossible, però és un fet real i mai puc entendre com el temps pot canviar el caràcter.
Una cosa que em passa sovint és que estic en qualsevol lloc descovert, en un cel ennublat i de cop els núvols es van separant per deixar pas a un gran i extraordinari sol i penso en aquest moment: Avui em veig perfecte, és el meu dia, quina sort que tinc de viure en aquest món i a Girona concretament. Jo crec que tots els homes i dones, nens i nenes, avis i àvies, etc, ens podem considerar afortunats per una part i per una altre no tant. La part bona és perquè no hi ha gaires delinquents ni violència, etc. I la part dolenta és pel típic tema de sempre, la contaminació, la brutícia que hi ha i deixalles per terra, etc.
El meu avi sempre em deia: "Els sentiments de la ciutat vénen dels teus sentiments", i jo mai l'entenia, però fa uns anys el vaig començar a entendre; crec que volia dir, que si tu estàs content, fas estar content als que t'envolten i així respectes més les normes de contaminació de Girona, i Girona ens ho agraeix.Crec que en bona part te raó el meu avi. Intentaré escampar l'alegria quan estigui al·legre entre els meus amics i familiars a veure si funciona.Abans, pel meu aniversari, a l'hora de bufar espelmes, sempre desitjava que hi hagués ni que fos un dia perfecte en tots els sentits a Girona, però, al veure que no es cumplia, em vaig dir: "És hora de fer més i pensar menys". I així ho vaig fer, encara que no ho he aconseguit, ho segueixo intentant, i si Girona fos una persona, li demanaria ajuda, però, però com que no és una persona i és una ciutat m'he d'espavilar com pugui i no donar-me per vençut, però valdrà la pena.
Mai perdré l'esperança de tenir Girona cada dia més bonica. M'ENCANTA!!!
Bass Man Rob
"Per què serà? Pot ser que sigui per l'aspecte i la bruticia que hi ha?"
Potser sí, potser no, això és un misteri que no es pot resoldre.
Però per altre costat, la gran font de sentiments és el dia. Si fa un bon dia, o un dia perfecte de temperatura, la majoria de gent està contenta, sempre hi ha alguna cara contraria, però la majoria són alegres. En canvi, si hi ha pluja, fa fred o alguna cosa semblant és tot el contrari. Com pot ser? Sembla impossible, però és un fet real i mai puc entendre com el temps pot canviar el caràcter.
Una cosa que em passa sovint és que estic en qualsevol lloc descovert, en un cel ennublat i de cop els núvols es van separant per deixar pas a un gran i extraordinari sol i penso en aquest moment: Avui em veig perfecte, és el meu dia, quina sort que tinc de viure en aquest món i a Girona concretament. Jo crec que tots els homes i dones, nens i nenes, avis i àvies, etc, ens podem considerar afortunats per una part i per una altre no tant. La part bona és perquè no hi ha gaires delinquents ni violència, etc. I la part dolenta és pel típic tema de sempre, la contaminació, la brutícia que hi ha i deixalles per terra, etc.
El meu avi sempre em deia: "Els sentiments de la ciutat vénen dels teus sentiments", i jo mai l'entenia, però fa uns anys el vaig començar a entendre; crec que volia dir, que si tu estàs content, fas estar content als que t'envolten i així respectes més les normes de contaminació de Girona, i Girona ens ho agraeix.Crec que en bona part te raó el meu avi. Intentaré escampar l'alegria quan estigui al·legre entre els meus amics i familiars a veure si funciona.Abans, pel meu aniversari, a l'hora de bufar espelmes, sempre desitjava que hi hagués ni que fos un dia perfecte en tots els sentits a Girona, però, al veure que no es cumplia, em vaig dir: "És hora de fer més i pensar menys". I així ho vaig fer, encara que no ho he aconseguit, ho segueixo intentant, i si Girona fos una persona, li demanaria ajuda, però, però com que no és una persona i és una ciutat m'he d'espavilar com pugui i no donar-me per vençut, però valdrà la pena.
Mai perdré l'esperança de tenir Girona cada dia més bonica. M'ENCANTA!!!
Bass Man Rob
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
